Sardà Rosa Maria

Publié le par Mémoires de Guerre

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelone, 30 juillet 1941 – Barcelone, 11 juin 2020) était une actrice, humoriste, présentatrice et metteuse en scène espagnole. Elle a débuté comme actrice comique, un rôle qu'elle a combiné plus tard avec des performances dramatiques en espagnol et en catalan.

Publicité
Rosa Maria Sardà

Rosa Maria Sardà

Carrière

Jeunesse

Née à Barcelone, Rosa María Sardà était issue d'une famille de professionnels du spectacle : pendant trente ans, elle fut la compagne de l'acteur Josep Maria Mainat, membre du trio comique La Trinca, et la sœur aînée du journaliste Javier Sardà. Elle avait trois autres frères et sœurs, dont l'un mourut du sida en 1980. Elle eut un fils, l'acteur Pol Mainat, avec lequel elle joua dans la pièce « Abuela de verano » (Grand-mère d'été).

Actrice

Actrice autodidacte, Rosa María commença sa carrière dans des troupes de théâtre amateur du quartier d'Horta. En 1962, elle devint professionnelle et rejoignit la compagnie de Dora Santacreu et Carlos Lucena pour la pièce « Cena de matrimonios » (Dîner de noces) d'Alfonso Paso. Elle quitta ensuite cette même compagnie pour celle d'Alejandro Ulloa, puis celle de Pau Garsaball, où elle joua dans la pièce « En Baldiri de la Costa » (À Baldiri de la Costa). Plus tard, elle se tourne vers la télévision : en 1975, elle tient le rôle principal dans « Una vella, coneguda olor », adaptation de l’œuvre de Josep Maria Benet, et en 1979, elle présente l’émission « Festa amb Rosa Maria Sardà ». Elle fait ses débuts au cinéma dans « El vicario de Olot », réalisé par Ventura Pons.

Elle accède à la notoriété au cinéma à la fin des années 1980, période durant laquelle elle participe à des films comme « Moros y cristianos » (1987), réalisé par Luis García Berlanga, et à des émissions de télévision telles que « Olé tus vídeos » et « Ahí te quiero ver », où, outre la présentation, elle écrit et supervise les scénarios, et réalise et joue dans les différents sketches. Elle a joué son premier rôle dramatique dans Mère Courage et ses enfants de Brecht au Centro Dramático Nacional (Madrid, 1986) et a fait ses débuts de réalisatrice avec Ai carai! (1989), comédie du dramaturge Josep Maria Benet.

Dans les années 1990, elle a travaillé avec Fernando Colomo sur *L'Effet papillon*, avec Ventura Pons sur *Caresses* et *Ami/Bien-aimé*, avec Francesc Betriu sur *La Duchesse rouge*, et avec Fernando Trueba sur *La Fille de tes rêves*, rôle pour lequel elle a été nommée au Goya de la meilleure actrice dans un second rôle. Elle a remporté ce prix à deux reprises : pour *Pourquoi appelle-t-on ça de l'amour quand on parle de sexe ?*, réalisé par Manuel Gómez Pereira, et pour *Shameless*, réalisé par Joaquín Oristrell. Par ailleurs, elle a animé la cérémonie des Goya à trois reprises, en 1993, 1998 et 2001, et l'a de nouveau présentée à la fin des galas de 2009 et 2010.

Dans les dernières années de sa carrière, elle se consacra davantage au théâtre, où elle interpréta plusieurs rôles marquants, comme celui du Dr Vivan Bearing dans Wit (2004) de Margaret Edson et celui de Poncia dans La Maison de Bernarda Alba (2009) de Federico García Lorca, aux côtés de Nuria Espert. Elle continua néanmoins à apparaître dans des films acclamés par la critique, tels que Tout sur ma mère (1999) de Pedro Almodóvar, Prends mes yeux (2003) d'Icíar Bollaín et Spanish Affair 2 (2015) d'Emilio Martínez-Lázaro. En 2017, il renonça à la Creu de Sant Jordi (Croix de Saint-Georges), qui lui avait été décernée par la Generalitat de Catalogne en 1994.

Décès

Il est décédé à Barcelone le 11 juin 2020, à l'âge de 78 ans, des suites d'un cancer lymphatique contre lequel il luttait depuis 2014.

Famille

Rosa Maria Sardà était mariée avec le comique Josep María Mainat (membre du groupe La Trinca) et elle est la sœur aînée du journaliste Javier Sardà. 

Récompenses et distinctions

  • 1994 : Creu de Sant Jordi, distinction décernée par la Generalitat de Catalogne
  • 1994 : Prix Goya du meilleur second rôle féminin pour ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
  • 2002 : Prix Goya du meilleur second rôle féminin pour Sin vergüenza
  • 2003 : Fotogramas de Plata
  • 2001 : Unión de Actores
  • 2001 : Festival Internacional de Cine de Mar del Plata de 2001, mentión spéciale pour Anita n'en fait qu'à sa tête (Anita no pierde el tren)
  • 2009 : médaille d'or du mérite des beaux-arts par le Ministère de l'Éducation, de la Culture et des Sports

Haut de Page

Sardà Rosa Maria
Publicité

Filmographie

  • 1980 : El vicario de Olot
  • 1987 : Moros y cristianos
  • 1990 : Rateta, rateta
  • 1990 : Un submarí a les tovalles
  • 1991 : Ho sap, el ministre?
  • 1992 : ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
  • 1992 : La fiebre del oro
  • 1993 : El cianuro... ¿sólo o con leche?
  • 1994 : Alegre ma non troppo
  • 1994 : El hundimiento del Titanic
  • 1994 : Enciende mi pasión
  • 1994 : Escenas de una orgía en Formentera
  • 1995 : El efecto mariposa
  • 1994 : Pareja de tres
  • 1994 : Suspiros de España (y Portugal)
  • 1996 : Actrices (Actrius) de Ventura Pons
  • 1996 : La duquesa roja
  • 1997 : Airbag de Juanma Bajo Ulloa
  • 1997 : Grandes ocasiones
  • 1997 : Siempre hay un camino a la derecha
  • 1998 : Caresses (Carícies) de Ventura Pons
  • 1998 : Amic/Amat
  • 1998 : La Fille de tes rêves (La niña de tus ojos) de Fernando Trueba
  • 1998 : Mátame mucho
  • 1999 : Tout sur ma mère (Todo sobre mi madre) de Pedro Almodóvar
  • 2001 : Sin vergüenza
  • 2001 : Torrente 2: Misión en Marbella de Santiago Segura
  • 2001 : Anita n'en fait qu'à sa tête (Anita no pierde el tren) de Ventura Pons
  • 2002 : A mi madre le gustan las mujeres
  • 2002 : Deseo
  • 2002 : Dos tipos duros
  • 2002 : El embrujo de Shangai
  • 2002 : El viaje de Carol
  • 2003 : Ne dis rien (Te doy mis ojos)
  • 2006 : Vete de mí
  • 2007 : Barcelona (un mapa)
  • 2007 : Chuecatown
  • 2008 : Rivales
  • 2010 : La vida empieza hoy de Laura Mañá
  • 2011 : Maktub de Paco Arango
  • 2012 : Any de Gràcia de Ventura Pons
  • 2016 : La Reine d'Espagne (La Reina de España) de Fernando Trueba

Théâtre

  • (1965) "Cena de matrimonios", de Alfonso Paso.
  • (1965) "En Baldiri de la costa", de Joaquim Muntanyola. Dir. Francisco Díaz.
  • (1967) "El rellotge", de Joan Brossa. Dir. Carlos Lucena.
  • (1968-1969) "El meu marit té una turca", de Rafael Richart. Dir. Rafael Richart.
  • (1968) "Vent de garbí i una mica de por", de Maria Aurèlia Capmany. Dir. Josep Anton Codina.
  • (1969) "El món per un forat", de Joan Mas. Dir. Antoni Chic.
  • (1969) "No juegues con el amor... en primavera", de Rafael Richart. Dir. Rafael Richart.
  • (1969-1970) "Aquell atractiu que es diu 'El Knack' o qui no té grapa no engrapa", de Ann Jeliscoe. Dir. Ventura Pons.
  • (1970) "Tot enlaire", de Jaume Picas. Dir. Jaume Picas.
  • (1970) "Casada con dos vivos", de Riveiruele y Santana.
  • (1971) "Noies perdudes en el paradís", de Antoni Ribas. Dir. Antoni Ribas.
  • (1971) "Trincar i riure", de Jaume Picas. Dir. Salvador Mel·lo.
  • (1971) "El clarinete", de Ronald Kindler. Dir. Ramiro Basconte.
  • (1972) "Xauxa... un musical jove!", De Jaume Picas and La Trinca. Dir. Mario Gas.
  • (1972) Tributo a: "Un pobre diable", de Xavier Regàs. Dir. Joan Borràs.
  • (1972) "L'auca del senyor Llovet", de Jordi Teixidor. Dir. Ventura Pons.
  • (1973) "Berenàveu a les fosques", de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Josep M. de Sagarra.
  • (1973-1974) "Mort de Gana Show", de La Trinca, Florenci Foix, M. Aurèlia Campmany, Jaume Vidal Alcover y Jordi Teixidor. Dir. Joan German Schroeder.
  • (1973) "La pereza", de Ricardo Talesnik. Dir. Sergi Schaaff.
  • (1974) "Tartan dels micos contra l'estreta de l'Ensanche", de Terenci Moix y La Trinca. Dir. Terenci Moix.
  • (1974) "Los hijos del Sol", de Maxim Gorky. Dir. Esteve Polls.
  • (1975) "El criat de dos amos", by Carlo Goldoni. Dir. Esteve Polls.
  • (1976) "Roses roges per a mi", de Sean O'Casey. Dir. Just Segarra, Francesc Nel·lo y Josep Montanyès.
  • (1976) "Terra baixa", de Àngel Guimerà. Dir. Ricard Salvat.
  • (1976) Tributo a: "Homenatge a García Lorca".
  • (1977) "Lucrècia Borja", de Josep Anton Codina. Dir. Josep Anton Codina.
  • (1978) "Sopa de pollastre amb ordi", de Arnold Wesker. Dir. Josep Montanyès.
  • (1978) "Esperando a Godot", de Samuel Beckett. Dir. Vicente Sáinz de la Peña.
  • (1979) "Rosa i Maria", de Bertolt Brecht, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, D. Villán y Ireneusz Iredynsky. Dir. Lluís Pasqual.
  • (1979) Actuación especial: "1ª Festa Urbana de Barcelona". Dir. Pierre Roca y Fede Sardà.
  • (1979) "Quan la ràdio parlava de Franco o Vides de plexiglàs", de Josep Maria Benet i Jornet y Terenci Moix. Dir. Joan Ollé.
  • (1979) "Descripció d'un paisatge", de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Joan Ollé.
  • (1980) 'El balcó', de Jean Genet. Dir. Lluís Pasqual.
  • (1980) Benefit Gala: "Festival a favor de La Sal".
  • (1980-1981) "Una estona amb la Sardà", de Terenci Moix y Rosa M. Sardà. Dir. Lluís Pasqual.
  • (1982) "Duet per a un sol violí", de Tom Kempinski. Dir. Lluís Pasqual.
  • (1982-1983) "Yo me bajo en la próxima ¿y usted?", De Adolfo Marsillach. Dir. Adolfo Marsillach.
  • (1982) Tributo a: Lluís Nonell.
  • (1982) Actuación especial: "La poesia i la cançó per la pau".
  • (1985) "Madre Coraje y sus hijos", de Bertolt Brecht. Dir. Lluís Pasqual.
  • (1989) Dirección de "Ai, carai!", de Josep M. Benet i Jornet.
  • (1989) Tributo a: "Paraula de poeta: Feliu Formosa". Dir. Josep Montanyès.
  • (1992) "L'hostal de la Glòria", de Josep Maria de Sagarra. Dir. Josep Montanyès.
  • (1992) Gala benéfica: "Yo también puedo tener sida".
  • (1994) Dirección de "Fugaç", de Josep M. Bernet i Jornet.
  • (1994) Dirección de "Shirley Valentine", de Willy Russell.
  • (1996) Dirección de "El visitant", de Eric-Emmanuel Schmitt.
  • (1998) Actuación especial: "Brecht X Brecht: 1898-1998". Dir. Mario Gas.
  • (1999) Codirección de "Cantonada Brossa".
  • (2000) "Olors", de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Mario Gas.
  • (2004-2006) "Wit", by Margaret Edson. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2007) "Tres Dramolette", de Thomas Bernhard. Dir. Carme Cané.
  • (2008) Tributo a: "Homenaje a Fernando Fernán Gómez". Dir. Mario Gas.
  • (2008) Dirección "Petó públic", de Àngel Burgas.
  • (2009) "La casa de Bernarda Alba", de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2011-2012) "Sagarra dit per Rosa M. Sardà", de Josep Maria de Sagarra. Dir. Carme Cané.
  • (2012-2013) Actuación especial: "Cartes impertinents", de Maria Aurèlia Capmany. Dir. Pau Carrió.
  • (2012-2013) "Dubte", de John Patrick Shanley. Dir. Sílvia Munt.
  • (2012) Coautora de "Mgogoro", de Matías Feldman, Carol López y Jaume Policarpo. Dir. Mentidera Teatre.
  • (2012) Tributo a: "Pavlovsky. 50 anys a l'escenari".
  • (2013) Codirección de "L'accident", de Carme Cané.
  • (2013) "TV i misèria de la II Transició", de Albert Boronat y Carme Portaceli. Dir. Carme Portaceli (voz).
  • (2013) Tributo a: "10 anys recordant Miquel Martí i Pol". Dir. Josep Maria Mestres.
  • (2014-2015) "El caballero de Olmedo", de Lope de Vega. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2014) Actuación Especial: "Love for Shakespeare", de William Shakespeare. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure, BCN.
  • (2015) "CrecEnUnSolDéu", by Stefano Massini. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2016) Actuación especial: "De Damasc a Idomeni".
  • (2017) Lectura: "El ferrer de tall", de Frederic Soler. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2018) Lectura: "Bérénice", de Jean Racine. Dir. Lluís Pasqual.
  • (2019) Dirección de "CredoinunsolODIO", de Stefano Massini.

Télévision

  • El coleccionista de ruidos, del espacio Novela (1969)
  • La mujer del cementerio, del espacio Escritores en televisión (1971)
  • La segunda receta, del espacio Sospecha (1973)
  • El castillo de Merret, del espacio Ficciones (1973)
  • La nariz, del espacio Ficciones (1973)
  • El castillo de Rackrent, del espacio Ficciones (1974)
  • Dinero del purgatorio, del espacio Original (1975)
  • La esfinge furiosa, del espacio Teatro estudio (1978)
  • La dama de las camelias, del espacio Estudio 1 (1978)
  • Les nits de la tieta Rosa (1980)
  • Prohibido suicidarse en primavera, del espacio Estudio 1 (1981)
  • La noche de los cien pájaros, del espacio Estudio 1 (1981)
  • Ahí te quiero ver (1984-1985, 1986-1987)
  • Olé tus vídeos (1991)
  • Villa Rosaura (1994)
  • Las amargas lágrimas de Petra von Kant, del espacio Estudio 1 (2001)
  • Una pareja abierta, del espacio Estudio 1 (2002)
  • Majoria absoluta (2004)
  • Abuela de verano (2005)
  • Dues dones divines (2011)

Discographie

  • Xauxa, (Edigsa, 1972)
  • Bestiari, (Edigsa, 1972)
  • Festa amb Rosa Mª Sardà, (Ariola, 1979)
  • Dones, flors i violes, (Puput!, 1980)

Article Source : https://es.wikipedia.org/wiki/Rosa_Mar%C3%ADa_Sard%C3%A0

Haut de Page

Publié dans Acteurs et Actrices

Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :
Commenter cet article